MISATGES OCULTS

MARAGALL NO CANVIARÀ DE PLANS PERÒ VOL PARLAR.

Revisant entrevistes, articles i documents sobre la polèmica dels inminents canvis educatius, vaig
trobar una declaració d'Ernest Maragall, on deia que no canviaria de plans però que estava disposat
a parlar. Aquesta frase que en un principi pot semblar inofensiva, té un rerefons desdel meu punt de vista, i esque jo em pregunto perquè ens esforcem en dialogar, en intentar fer propostes de millora, en fer-nos escoltar i en informar del nostre punt de vista si el Sr. Ernest Maragall afirma sense cap problema que encara que ens escolti i que ens deixi donar la nostra opinió, els seus plans no canviaran i es farà el que ell ja ha decuidit; per molt que intentem trobar solucións assequibles i arribar a un punt d'acord amb unes clausules que ens oprtin a totes dues bandes una solució favorable, i ell les escolti. la decisió està presa, i no hi haurà manera de canviar-la. No crec que això sigui un procés just i democràtic; però està vist que en aquesta societat mana la llei del més fort. De fet tot això ho podria relacionar amb el tema proposat unes classes abans sobre si l'èsser humà és bó o no per naturalesa. Jo crec que aquest fet demostra bastant que les normes socials i la societat en general corromp a la gent. l'èsser humà es deixa dominar pel sentiment de satisfacció que provoca el fet d'arribar a dalt de tot, de tenir el poder absolut, ja sigui politicament, economicament etc. les enveges i la competitivitat estan presents en el dia a dia de tothom i com que sempre guanya qui té més poder ( en el cas dels polítics, el fet de prendre les propies decisions per tots sense consultar amb ningu; imposant-les . i en el cas de la gent amb un lloc important econòmicament, en poder aconseguir qualsevol cosa amb els diners, fins i tot comprar algun polític per decidir sobre algun tema d'interès personal normalment pel propi lucre). com més tenim més volem i sóm capaços de passar per sobre de tot i de tothom, trepitjant sovint l'ètica i la moral que de petits tan ens ensenyen a respectar. Amb tot això, remarcar que no cal disfresar les paraules perquè semblin menys dures o més dominables; si el Sr. Ernest Maragall no pensa canviar de plans sota cap concepte, i pensa que per moltes propostes que potser si es dignés a valorar el complaurien, pensa seguir amb les seves "reforme imposades" que no faci esforços falsos per intentar similar que encara tenim alguna oportunitat d'arreglar les coses. Falses esperances per a gent compromesa i digne.

PRESENTACIÓ!!!

Em dic Marta Vallribera i aquest serà el meu blog de l'assignatura de teoria de l'educació II.
De moment està mol buit però ja s'anira omplint. Pretenc utilitzar aquest blog per comentar algunes notícies relacionades amb temes educatius i per fer-hi comentaris i reflexións. també espero que em serveixi per donar el meu punt de vista sobre problemàtiques educatives que pesno que no tothom veu desde la mateixa visió.